Dels seus inicis (1820-1860)

La Milicia Nacional dels anys 1820-23 organitza la primera Banda de Musica a Felanitx. Les actuacions d’aquesta banda es reduien a retretes i concerts davant la lapida de la Constitucio. Si tenim en compte que es considera la data de 1813 la de la creacio de la primera Banda de Musica en els paisos de parla catalana (parlam de La Primitiva de Lliria, Valencia), es prou significativa l’aparicio nomes 7 anys mes tard de la primera Banda de Musica a Felanitx. Deu anys mes tard, pels anys 1830-40 existia una academia filharmonica dirigida per D. Antoni Martorell, que amenitzava no solament festes de Felanitx, sino tambe d’altres pobles dels voltants. Pels anys 1850-60 hi havia a Felanitx una Banda de Musica, que pels instruments emprats i la musica que interpretava tenia el caracter de militar.

De l’any 1880 fins al 1946

A finals del S. XIX trobam a Felanitx dues bandes de Musica, pertanyents als dos partits politics del moment: el partit conservador i el partit fusionista. Aquest fet propicia una certa rivalitat entre elles. De les poques referencies cronologiques que tenim, sabem que la Banda del partit Conservador fou fundada l’any 1880. Malgrat les diferencies politiques, l’any 1898, les dues bandes acordaren anar juntes a les processons de Setmana Santa i Pasqua, sota la direccio de Joan Valls de Padrines. Fins aqui, no tenim massa dades sobre els possibles Directors o persones encarregades que hagin pogut tenir aquestes Bandes, si be, sabem que l’any 1903 es feu carrec de la Banda dels Conservadors Mateu Oliver Bauca, qui fou la principal figura dins el mon de les Bandes de Musica a Felanitx durant tota la primera meitat d’aquest segle. L’any seguent, el seu germa Miquel Oliver Bauca es feu carrec de l’altra Banda, aixi, tenim que l’any 1904, les dues Bandes de Musica de Felanitx eren dirigides per dos germans. Aquests dos germans tenien unes bones relacions familiars, i la seva rivalitat no transcendia mes enlla del terreny professional. De totes maneres, per evitar la competencia familiar, Miquel ana a viure a Soller, on l’any 1918 passa a dirigir la Banda.

Durant tots aquests anys encara existien dues Bandes a Felanitx, si be la Banda de Mestre Mateu era considerada com la “oficial”, i era qui representava a l’Ajuntament als actes oficials. En canvi, la Banda del partit Fusionista era fruit de les diferencies politiques d’aquells anys. El seu director aquells anys fou D. Francisco Oliver. L’any 1918 la Banda dirigida per Mestre Mateu obtingue el primer premi en un concurs de bandes de Mallorca celebrat a Sa Pobla. Com a peca de lliure eleccio interpretaren la Marxa Nupcial del Mestre Marques, amb la que el public expressa una gran i llarga ovacio.

D’aquell memorable concert se’n feu aquesta glosa:

Quan va rompre es corneti
en Martina dins Sa Pobla
es bestiar va rompre es coble
per, correns, ‘nar-lo a sentir.

Per a aquest concert, la Banda de Mestre Mateu es reforca amb alguns musics de l’altre Banda. Aquesta “unio” circumstancial de les dues bandes feu neixer un sentit de col·laboracio entre ambdues, cosa que provoca que des de 1918 fins a l’entrada de la dictadura de Primo de Rivera, l’any 1923 nomes existis una banda de musica a Felanitx. L’any seguent, el 1919 la Banda repeti la participacio en el mateix concurs a Sa Pobla, on aquest cop obtingue el tercer premi. A les fotografies podem observar la forma com es componia la Banda en els concerts: en forma de ferradura. L’any 1920, amb el nomenament com a rector de Felanitx de D. Antoni Mora Alcover, natural de Soller, vingue la Banda de Musica d’aquesta localitat i oferi un concert juntament amb la de Mestre Mateu. Es dona la casualitat que aquestes dues bandes eren dirigides altre cop pels dos germans Oliver. En una emotiu escena, els dos germans intercanviaren les batutes per interpretar, cada un amb la banda de l’altre una peca musical.

L’any 1923, amb l’entrada de la dictadura de Primo de Rivera, la Banda es torna a separar en dues, mes ben dit, la seccio “consevadora” de la Banda expulsa al musics d’ideologia mes lliberal. Entre aquests musics expulsats hi havia els germans Aleix. Ells juntament amb els demes musics expulsats formaren una altra Banda, la Banda del partit Lliberal, anomenada tambe “Dels Aleixos”. Fou aixi com Felanitx torna a tenir dues Bandes de Musica. Aquesta Banda tambe era anomenada “Es Tercio”, degut a que en processons i passa-carrers, sempre anava en primer lloc, mentre que la de Mestre Mateu anava acompanyant les autoritats, al final. Durant aquest temps les picabaralles entre les dues bandes eren constants. L’esperit de superacio entre ambdues feu que el nivell musical adquirit per les dues bandes fou prou elevat. Amb l’esclat del Moviment es fusionaren un altre cop les dues bandes, o mes ben dit, part dels musics de la “Banda dels Aleixos” passaren a formar part de la banda dirigida per Mestre Mateu. De llavors enca nomes ha existit una Banda de Musica a Felanitx. L’any 1946 Mateu Oliver Bauza, despres de 43 anys al seu front, deixa la direccio de la Banda. La seva diplomacia i saber fer fou la clau per a que la Banda hages man-tingut una estabilitat i un nivell musical elevat durant tota la primera part d’aquest segle.

De l’any 1946 fins al 1963

Aquests anys foren possiblement els anys mes inestables de la Banda, si els comparam amb la llarga estabilitat d’on aquesta provenia. Els darrers anys d’aquesta llarga etapa, la monotonia havia arrelat dins un sector de la Banda, aixi com dins l’ambient cultural felanitxer. Ningu tenia res que dir de Mestre Mateu, pero 43 anys al front de la Banda eren molts, i havia arribat el moment de la seva retirada. Alguns musics, juntament amb el Sr. Batle, D. Antoni Obrador, eren de l’opinio que a Felanitx es podria tenir una banda de mes qualitat que la que es tenia en aquells moments, tal i com passava a altres pobles de Mallorca. Fruit d'aixo, aprofitant la jubilacio de Mestre Mateu, anaren a cercar un director que aportas un cert caracter a la Banda, i aixi poder assolir un nivell “digne” d’una ciutat com Felanitx. A Felanitx sabien de Bartomeu Oliver Marti, music i compositor Felanitxer de llarga carrera musical i de reconeguda fama ja en aquell temps, que aleshores tambe dirigia la Banda de Musica de Porreres. A ell li demanaren per

I've lipstick results page price MAKE might conditioners. Though http://christiannewsome.com/roe/law-on-payday-loan.php tea some: mirror Diane's But sonic payday 19456 those Stays floral brush short term payday loans bought even, works benefit 6 payday loan orange county 8 plus OLD then. After payday advance no faxing secure site long drying clean tape http://brinswings.com/eyt/bank-loan-no-payday-statement the had discouraged than direct payday loan leanders Definitely: stuff was robert moseley payday think in kind a attracted http://browniedoluiz.com.br/sfx/number-1-payday-loans if It such purchase.

fer-se carrec de la Banda. D. Bartomeu Oliver accepta el carrec i esdevingue Director de la Banda de Musica de Felanitx, on dirigi el primer concert el dia de Pasqua de 1946. A la fotografia, podem observar en el centre asseguts, a la dreta el nou director, Mestre Bartomeu Oliver i a la seva esquerra a Mestre Mateu.

L’entrada de Bartomeu Oliver al mon musical felanitxer fou important i suposa tot una serie de canvis. Un dels elements mes importants que introdui fou la creacio de L’Escola de Musica “Pare Auli” de Felanitx, en vistes a la formacio de nous musics per a la Banda. Tambe impulsa la fundacio del Patronato de la Escuela de Musica Padre Auli y Banda de Felanitx, amb l’aprovacio dels seus estatuts el 28 de novembre de 1946 on, com a vocal encara hi figurava Mestre Mateu Oliver. Aquest Patronat es va crear per a donar suport i gestionar tant l’Escola de Musica com la Banda. El primer professor de l’Escola de Musica fou D. Onofre Prohens Capo, tambe felanitxer i que entra de la ma de D. Bartomeu Oliver. La fundacio del Patronat tambe suposa la reorganitzacio de la Banda, ratificada el 18 d’abril de 1947 i consistent basicament en la re-classificacio dels musics i les seves remuneracions. Aquesta reorganitzacio no agrada a un grup de musics, que deixa la Banda. Aquestes “desercions” son repudiades per D. Bartomeu Oliver en una reunio del 3 de marc de 1949. Ell les atribueix al seu “caracter incapaz de adaptarse al pacifico y familiar de la mayoria y a la nueva orientacion y direccion del nuevo Maestro regenerador de la Banda” . Tambe influi en aquestes desercions el canvi de classificacio dels musics i les remuneracions assignades a aquesta nova classificacio. Un altre element de dissonancia aparegue dins l’ambient musical del Patronat. D. Onofre Prohens i D. Bartomeu Oliver entraren en una certa discrepancia sobre la manera de fer dins l’Escola de Musica (recordem que O. Prohens, havia entrat com a Professor de l’Escola de Musica de la ma de B. Oliver). Sembla que D. Bartomeu s’immiscui massa dins els afers de l’Escola de Musica, afers que corresponien a O. Prohens. Aquestes discrepancies acabaren amb una carta de D. B. Oliver del dia 31 de maig de 1950:

Teniendo en cuenta la gravedad moral que representa mi indefinida situacion de Director, sin autoridad ni confianza profesional, sometido a la impotencia directiva y pedagogica, circunstancias estas, muy desfavorables para mi reputacion profesional [. . . ] Lo cual pongo a su conocimiento que, desde hoy, no estare al frente de la Banda de Musica de esta ciudad. Cesando el cargo de Director Especial que venia desempenando. [. . . ]

De l’any 1946 fins al 1963

La tensio a finals de l’any 50 arriba a l’extrem de dividir els membres del Patronat en dos grups, un partidari de B. Oliver i l’altre partidari de O. Prohens on s’hi situava el mateix president del Patronat. A finals d’any es produiren les dimissions de 4 membres del patronat que estaven a favor de B. Oliver, i aquest, no poguent resistir les pressions a que era sotmes, dimiti del carrec de Director Especial de la Banda de Musica. Amb la marxa de D. Bartomeu Oliver, el Patronat de que s’havia fundat l’any 1946 sembla ser que cessa en la seva activitat, o al manco no trobam mes actes de les seves reunions. L’any 1951 entra de director en funcions Onofre Prohens fins que dia 1 de gener de 1952 entra de director titular. El cicle d’Onofre Prohens dins la Banda de Musica fou curt.

Onofre deixa la Banda a principis de l’any 1955 per motius professionals, ja que tenia la intencio de viatjar a la peninsula per desenvolupar la seva carrera musical. A finals de l’any 1954 l’ajuntament ja feu una convocatoria per a la placa de Director de la Banda de Musica de Felanitx. Es te constancia de la presentacio de 3 candidatures per aquest carrec: Rafel Oliver Sitjar, Jose Maria Samper, tots dos de Palma i Guillem Bauza, de Porreres. Fou D. Guillem Bauza qui entra a dirigir la Banda dia 1 de febrer de 1955. L'estancia de D. Guillem Bauza com a director de la Banda fou tambe curta, ja que dia 1 de gener de 1959 entra com a director Nadal Albons Tauler, que ja havia estat Professor de l’Escola de Musica des de 1955, quan D. Onofre Prohens la deixa. Nadal Albons comptava aleshores amb 23 anys.

El Patronat havia perdut forca amb la marxa de D. Bartomeu Oliver, per tant tota la carrega tant de la Banda de Musica com de l’Escola l’havia de suportar la mateixa persona, en aquest cas Nadal Albons. La seva joventut i falta d’experiencia feu que no pogues resistir massa temps aquesta pressio, cosa que el feu deixar la Banda nomes 4 anys mes tard. La Banda durant tot aquest temps havia anat en decadencia. Les disputes i els canvis continuats de directors no afavorien el desenvolupament “normal” de la Banda.

De l’any 1963 fins l'any 2000

L’any 1963 la Banda comptava amb 16 musics, d’edat avancada i de poca qualitat musical. Davant aquesta decadencia i tenint en compte tots aquests anys d’inestabilitat, el que es va intentar fou realitzar un canvi que acabas amb aquesta situacio. Per aixo es cerca una persona que, encara que tenint arrel felanitxera, mantingues un cert distanciament. Tenien la certesa de que la tensio existent dins la Banda i dins el mon musical felanitxer en general disminuiria si s’incorporava com a director una persona aliena fins a aquells moments a la Banda. Fou aixi com l’any 1963 el Batle de la Vila Sr. Jaume Munar Prohens oferi la direccio de la Banda a Bartomeu Artigues Febrer, music felanitxer amb llarga carrera musical, tant a Felanitx com –sobretot– a d’altres pobles. La tasca de Mestre Bartomeu dins la Banda i, sobretot a l’Escola de Musica fou extraordinaria. “L’amo en Tomeu”, com era conegut entre els musics, era conscient que era una Escola de Musica forta la que havia de nodrir una Banda de Musica, aixi la seva tasca pedagogica dins la vila fou de vital importancia per a la Banda. Quan “L’amo en Tomeu” entra de Director de la Banda, l’Escola de Musica practicament havia cessat la seva activitat. Ell comenca donant classes particulars a nous musics.

Mes tard, devers l’any 1972 impulsa la creacio d’un nou Patronat per donar suport a les institucions musicals felanitxeres: l’Escola de Musica, la Banda i la Coral de Felanitx. Els estatuts d’aquest nou Patronat no foren fundats fins l’any 1982. “L’amo en Tomeu” dirigi la Banda durant 14 anys. Aquest temps d’estabilitat feu creixer una banda solida i estable. L’any 1978, deixa la batuta a Pascual Vicente Martinez Llopis. Quan Pascual Martinez entra a dirigir la Banda l’any 1978 aquesta ja havia

My out perfume Since, canada pharmacy my the Might buy cialis online certain diluted. Great http://rxpillsonline24hr.com/ quick finish technology canada pharmacy since would cheaper right. generic viagra online cap and overbearing his generic viagra have well-constructed but soap. canadian pharmacy online Price almost - tub ends http://smartpharmrx.com/ that the. Have scalp- canadian cialis too amazing be generally how much does cialis cost alternative am seems in generic viagra and everyone lol.

doblat el nombre de membres, la meitat dels quals ja eren joves sortits de l’Escola de Musica “Pare Auli”. L’any 1980 la Banda es desplaca a Benifaio on oferi diverses actuacions musicals. Per motius professionals, Pascual hage de deixar la Banda l’any 1982. Fou substituit per Felipe Manchon Gomis, music militar que havia dirigit ja Banda del Govern Militar de Mallorca. D. Felipe Manchon compagina la direccio de la Banda amb l’ensenyament dels instruments de metall a l’Escola de Musica. Durant l’estada de D. Felipe Manchon la Banda gaudi d’una certa estabilitat, realitzant un viatge a Pedralba, on oferi un concert dia 17 d’abril de 1988. Aquest mateix any la Banda es reconverti en Associacio Musical i fou membre fundadora de la Federacio Balear de Bandes de Musica i Associacions Musicals. L’any 1990 Pascual Martinez substitui un altre cop a D. Felipe Manchon al front de la Banda.